Al mig d’un oceà
.
Al mig d'un oceà tot és borrós
la distància, a vegades infinita,
és la raó que m'agafa i que em limita,
tot es veu molt més negre, més tortuós.
.
La boira és un maltracte silenciós,
que ve i va ,i que calla i també excita,
fins i tot la meva barca necessita
l'estela d'un trajecte blau verdós.
.
Hi ha llums que avui semblen molt distants,
porten una ansietat que m'embogeix,
fins i tot, ja no sento el seu caliu.
.
Se obriran sense dubte interrogants,
de tota una distància que enfosqueix
qualsevol part de l´ànima que viu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario